Independentista sem independência. Os factos são teimosos – Público.pt


Público.pt
Independentista sem independência. Os factos são teimosos
Público.pt
O impasse independentista não deriva apenas da força do Estado espanhol ou da perda das miríficas ilusões que venderam sobre a Europa. Depende também de razões catalães. 30 de Dezembro de 2017, 6:24. Partilhar notícia. 0 partilhas; Partilhar no

independ��ncia: Google Noticias

Boya carrega contra Moragas per les informacions que diuen que va impulsar SCC

Redacció| La -fins fa poc- diputada de la CUP Mireia Boya ha reaccionat via Twitter a les informacions que aquest matí ha difós el diari 'El Mundo' sobre Societat Civil Catalana (SCC). Segons han dit, l'excap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, hauria “impulsat” la plataforma unionista on Miriam Tey, la seva cunyada, exerciria de vicepresidenta. 
Més…
directe!cat

Puigdemont insta Rajoy a dialogar pel fracàs del bloc del 155 el 21-D

En el primer discurs de Cap d’Any que un president de la Generalitat fa des de l’exili des de la restauració de la democràcia, Carles Puigdemont ha evitat parlar del seu futur polític i ha tornat a instar el govern espanyol a dialogar per trobar una sortida negociada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Amb l’aval de la victòria independentista a les eleccions del 21 de desembre i la impossibilitat que les forces constitucionalistes presentin una alternativa de govern, Puigdemont ha reclamat al president espanyol, Mariano Rajoy, “reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre i començar a negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya”.

Ara.cat – Política

Independentista sem independência. Os factos são teimosos – Público.pt


Público.pt
Independentista sem independência. Os factos são teimosos
Público.pt
O impasse independentista não deriva apenas da força do Estado espanhol ou da perda das miríficas ilusões que venderam sobre a Europa. Depende também de razões catalães. 30 de Dezembro de 2017, 6:24. Partilhar notícia. 0 partilhas; Partilhar no

independ��ncia: Google Noticias

El CDR de Caldes teixirà una bufanda groga gegant per exigir la llibertat dels presos polítics

Redacció| Nova iniciativa ciutadana per exigir la llibertat dels presos polítics del procés català. El Comitè de Defensa de la República de Caldes de Montbui demana ajuda via Twitter per teixir una bufanda groga gegant com a símbol de protesta.  Més…
directe!cat

Independentista sem independência. Os factos são teimosos – Público.pt


Público.pt
Independentista sem independência. Os factos são teimosos
Público.pt
O impasse independentista não deriva apenas da força do Estado espanhol ou da perda das miríficas ilusões que venderam sobre a Europa. Depende também de razões catalães. 30 de Dezembro de 2017, 6:24. Partilhar notícia. 0 partilhas; Partilhar no

independ��ncia: Google Noticias

El PP ¿cap a AP? i Ciutadans ¿proa a la UCD?

José María Aznar no està sol. Són diversos els dirigents actuals i ex líders de la vella Aliança Popular de Manuel Fraga que van van fer seva més tard la idea del centre reformista els que han arribat a una, negada fins ara, conclusió: Mariano Rajoy ha arribat al zenit del seu esgotament polític i ha arrossegat amb ell al PP. Rajoy, en la seva qualitat de líder, ha portat al PP, i a Espanya, a patinar en el tall del precipici català … per caure sobre ell. El 23-F va desembocar en la victòria per majoria absoluta del PSOE en les eleccions autonòmiques d’Andalusia el 23 de maig de 1982 i en la conquesta, cinc mesos després, el 28 d’octubre, dels 202 escons, una crònica anunciada de la desintegració de la Unió de Centre Democràtic (UCD).

La pregunta sobre si el fracàs de la política de Rajoy davant Catalunya, en tots aquests anys, i l’enfonsament del PP a Catalunya el 21-D pot ser l’equivalent d’aquest 23-F, és pertinent: es tracta d’un esdeveniment polític la evolució del qual seria susceptible, si no operen forces en sentit contrari, d’accelerar una davallada, ja iniciada amb anterioritat, del Partit Popular. A diferència del que va passar en temps recents, una força, Ciutadans, ha aconseguit reunir a Catalunya forces suficients, a costa especialment del PP, per projectar un horitzó de canvi sobre el panorama polític espanyol.

Quan el 26 de setembre, Rajoy, en ocasió de la firma amb els sindicats i la patronal de l’acord de pujada del 4% del salari mínim, va parlar dels Pactes de la Moncloa un feix de llum va fer brillar la seva pròpia debilitat. Rajoy va dir: “Ahir es van complir quaranta anys i dos mesos de la signatura aquí mateix, a 150 metres escassos, dels Pactes de la Moncloa. Aquell 25 d’octubre de 1977 es va aconseguir el primer dels grans acords per a l’estabilitat econòmica i el progrés social de la nostra democràcia, i volem seguir recorrent aquest camí d’esforç i superació “. Un brindis al sol sense gairebé forces.

El temps és exclusivament, almenys en aquests tres anys de legislatura que resta, si es compleixen els terminis, temps polític. La recuperació econòmica, sobre la base de la devaluació interna, seguirà el seu curs, consolidant les tendències -no mitigant- cap a la desigualtat. El despertar, més tardà, del creixement a la zona euro dóna lloc, després de la desincronització inicial, a una nova sincronització que prolongarà el creixement a Espanya. De la veta de la recuperació, tot i que ho intenta una i altra vegada, amb els seus 20 milions d’ocupats el 2020, Rajoy ja no extreu dividends. I precisament perquè el temps és i serà exclusivament polític, és aquí on Rajoy i el PP tenen el seu taló d’Aquil·les.

En la seva roda de premsa de final de curs, el president del Govern i del PP va explicar, per enèsima vegada, que no veu res que es pugui canviar. Encara que això es posarà a prova, partidàriament parlant, almenys ens ha transmès els seus desitjos. Sense poder territorial, és a dir, sense el control de comunitats autònomes i ajuntaments, segons s’ha demostrat primer amb el PSOE i més tard amb el PP, és difícil per no dir impossible conquerir el Govern central. Si Ciutadans aprofita l’impuls de Catalunya per anar a per aquest poder territorial -cosa que ha defugit fins ara- a les eleccions de maig de 2019 i aconsegueix assumir el govern en regions importants, les eleccions generals de 2020 -una altra vegada, en el cas que es compleixi la legislatura- es perfilaran de manera diferent a com s’han presentat el 2015 i el 2016.

Si Ciutadans avança cap al model de partit liberal amb l’etiqueta reformista – vaja, la UCD-, el PP dels tres anys vinents pot ser desplaçat cap a l’AP de Fraga, abans del cèlebre i solemne “viatge al centre”. Aznar ho està veient des de molt abans de l’21-D. I, ara, ell, com el grapat de polítics que han estat en aquest vaixell des de finals dels anys setanta, vuitanta i noranta, ho estan veient: Ciutadans representa ja un perill a curt i mig termini per al PP, el perill de fer-lo tornar a AP. És clar: apuntem que aquest desenllaç s’obriria camí de “no operar forces en sentit contrari”, és a dir, canvis que continguin la crisi del PP i facin de contrapès.

Els tres anys que vénen, eleccions municipals i autonòmiques de 2019 mitjançant, veuran aixecar uns escenaris teatrals interminables: els judicis sobre els més diversos escàndols de corrupció del PP investigades al llarg d’almenys els últims deu anys, amb la Comunitat de Madrid en l’epicentre. I els judicis acabaran amb sentències dels tribunals. Rajoy s’ha comportat davant d’aquesta corrupció com li va explicar a l’ex diputat popular Jorge Trías Sagnier al juliol de 2009, que ho faria, quan van analitzar al despatx del president del PP, sisena planta de Gènova 13, la instrucció del cas Gürtel per part del jutge Antonio Pedreira.

“Quan el vent bufa malament, l’únic que es pot fer és esperar que passi. Com passa amb els joncs, quan hi ha un cicló o una tempestat. Són capaços de doblegar-se. I resisteixen”, li va explicar Rajoy. Era la versió política de la cançó Resistiré de Carlos Toro que el Dúo Dinámico va popularitzar en el seu segon àlbum, el 1988. Rajoy mai va poder imaginar que s’acabaria asseient com a testimoni precisament en el cas Gürtel un 26 de juny de 2017. Té al seu costat Rajoy gent que l’instarà contra la seva tendència a “esperar que passi”. Sense anar més lluny, si li demana consell, un dels seus padrins del passat -José Miguel Romay Beccaría, president del Consell d’Estat- que ara ho és d’Alberto Nuñez Feijóo, li’n donaria. Tot i que no és fàcil albirar Rajoy en una hipotètica sala de fulls de ruta del Palau de la Moncloa abocat al disseny de la seva pròpia successió.

Ara.cat – Política

El president Puigdemont, el polític més mencionat a la xarxa aquest 2017

Redacció| Segons l'estadística anual de la plataforma 'microblogging', el perfil de Twitter del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat el més mencionat pels espanyols el 2017. El segueix en el rànquing el compte de la Policia Nacional i -pel que fa a les mencions a polítics- Pedro Sánchez (PSOE) i el president espanyol Mariano Rajoy. 

Més…
directe!cat