Retrets a la caverna per convertir en heroi l’aficionat que va desplegar una bandera espanyola al Camp Nou

Redacció| Entitats sobiranistes ( l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Plataforma Pro Seleccions Catalanes i Drets) van repartir ahir 20.000 banderoles per la llibertat dels “presos polítics” al partit de Copa del Rei entre el Barça i el Celta al Camp Nou. Una iniciativa que ha aparegut a la premsa unionista per un altre motiu: un aficionat va desplegar, en el moment en que altres sostenien els cartells grocs al minut 17:14 del partit, una bandera espanyola.  Més…
directe!cat

Catalunya sota l’ombra de les accions de falsa bandera?

Fa poc han aparegut una ninots penjats cap per avall en un pont de la C17, entre Vic i Tona. Els ninots duien les sigles del PP, C’S, i PSC i al seu costat es podia llegir una pintada demanant la llibertat dels presos polítics. La imatge no pot ser més esgarrifosa i emula, sense dubte, aquelles execucions col·lectives d’escarment atribuïdes als narcos mexicans o colombians que, de tant en tant, horroritzen mig món. Més…
directe!cat

El votant amb la bandera d’Espanya: “Si pogués tiraria 24 hores enrere i votaria ‘sí’ a la independència”

La seva figura ha sortit a mitjans de tot el món. Una de les imatges del referèndum. I no per violència. Tot el contrari. Per un acte de democràcia. Marcel Ezquerra Cid (22 anys) va votar al municipi lleidatà de Torrefarrera amb una bandera d’Espanya penjada a la cintura. Els veïns el van aplaudir majoritàriament. 

Per què va aparèixer amb la bandera d’Espanya en la votació?

No ho feia per rebutjar la independència, volia que es veiés que tots els catalans poden votar, independentment de la ideologia de cadascú, el dret de vot no ens el pot prendre ningú.

Expliqui’m com va anar dissabte. El dia anterior de la votació.

Feia dies que tenia pensat fer-ho, era un experiment social que vaig parlar amb els amics per veure com reaccionava la gent al veure algú que pensés diferent que ells, però donés suport al mateix, la votació. Fins i tot, volia posar-me el mòbil a la butxaca per veure si m’atacaven verbalment. Però diumenge, quan em vaig aixecar i vaig veure el que passava, vaig dir “pels meus ous, ara sí o sí que hi vaig i que la gent ho vegi”.

Com ho va viure?

Jo vaig votar ‘no’. Soc català, he viscut a Catalunya, penso i parlo en català, i crec que tota la vida viuré aquí, però també soc espanyol. Soc dels que penso que millor tots junts, però després de tot el que he vist per televisió, com s’ha tractat el meu poble, i la reacció de la cosa que tenim com a president del govern espanyol, dient que les forces de l’estat van actuar amb proporcionalitat, si pogués ara mateix tiraria 24 hores enrere, la meva ideologia seria la mateixa perquè jo em sento espanyol, però el meu vot seria ‘sí’. Ara mateix, jo, que soc espanyol, estic a favor de la independència de Catalunya. Un poble no es mereix ser tractat així. El poble ha de ser escoltat, no pot ser pegat. No podem veure aquestes imatges. No vaig ni poder sopar: se’m feia un nus a l’estómac. Em va fer vergonya que aquesta policia sigui la que representa el meu país. La independència ha guanyat un vot. Estic orgullós de ser espanyol, era dels que deia “España unida, jamás será vencida”, però també soc català, i ara estic a favor de la independència perquè em cau la cara de vergonya després del que hem vist.

Tot va ser idíl·lic?

La meva única queixa, respectant totes les opinions, va ser amb alguns organitzadors que portaven el paper d’ERC. Algun estava en contra, no que portés la bandera, sinó perquè pogués votar, per pensar diferent. Però jo volia defensar el meu dret a votar per demostrar que tots els que vivim a Catalunya volem ser escoltats, no només els que volen la independència. Fa unes setmanes no tenia previst votar, però en el moment que el president, per dir-ho d’alguna forma, va dir que no es podia fer el referèndum, em vaig dir “a mi res ni ningú em pot prohibir la meva llibertat d’expressió i dir el que vull”. Volem votar perquè s’escolti la nostra opinió.

Majoritàriament, per tant, el van aplaudir, tal com apareix al vídeo

Estic molt orgullós de ser de Torrefarrera. Esclar que sempre hi ha un grup minoritari, però la gran majoria del poble em va respectar. Jo no demanava aplaudiments, ni molt menys, ni la repercussió mediàtica que ha tingut… he sortit a la CNN, he sigut ‘trending topic’, Piqué em va etiquetar… ahir [diumenge] era un xou a casa, no parava de rebre trucades, molta gent em deia “ole tus huevos”. Gent de Castella i de Madrid donant-me les gràcies per defensar la democràcia. Estic molt orgullós de la gent de Torrefarrera, ja que la gran majoria em va respectar el dret a expressar-me i no esperava menys d’un poble que exigeix la llibertat d’expressió dels catalans. No tots, evidentment, perquè gent de ment tancada n’hi ha a tot dos costats, també a l’altre, però estic orgullós de la gent del poble.

Va ser un gest valent.

T’he de dir que quan sortia de l’Ajuntament no les tenia totes. Pensava, una de dos: o aplaudeixen o em foten dues hòsties. Tot i que sabia que era el meu poble, i era molt difícil que passés res.

Què li diria a Rajoy, o a Rivera i Sánchez.

La primera frase, en negreta: “Senyor president, dimiteixi”. Un president que surt i diu que les forces de l’estat han actuat amb responsabilitat i proporcionalitat… perdona? Tu no tens fills, no tens dona, pares? Podrien ser allí perfectament, t’agradaria que mentre aixequen les mans els estiressin els cabells? Us esteu equivocant, en la política es tracta de parlar. Sempre he sigut apolític, no m’agrada la política, però unes persones que han sigut escollides per defensar els nostres drets no poden comportar-se d’aquesta manera. Pedro Sánchez s’hauria d’haver reunit a les 8 del matí amb Rajoy i a un quart de nou Rajoy hauria d’haver deixat de ser president. Hauria de tenir amor propi per dimitir; si no el faran fora. I jo he votat Ciutadans, PSOE… però cap partit polític ha actuat correctament davant una situació així. El poble està demanant una cosa, escolteu-lo. La política és tracta d’escoltar, parlar i negociar. 

Ara.cat – Política

Àngels Martínez se’n riu d’Iglesias: “No demanaré perdó, la meva bandera espanyola és la republicana”

“No demanaré perdó, la meva bandera espanyola és la republicana, és per la que va lluitar el meu pare i van morir els meus familiars, aquella no l'hauria tret mai”. Així contestava aquest matí la diputada de Podem al Parlament català Àngels Martínez al líder del seu partit, Pablo Iglesias, que li hauria demanat poc abans que es disculpés per haver retirat del ple la bandera espanyola. Més…
directe!cat

La superilla, bandera del fracàs de Colau a Barcelona

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tampoc no ha sabut donar una solució satisfactòria per la Superilla del Poblenou. La Plataforma ha presentat aquest dimarts un document al consistori demanant l'aturada i retirada de totes les infraestructures instaurades per la prova pilot de la Superilla. Més…
directe!cat

L’advocat de l’Estat vol prohibir la consulta de Tona per escollir la bandera del poble perquè és un “referèndum encobert”

L’Ajuntament de Tona no aturarà la consulta popular que s’ha de dur a terme aquesta setmana perquè els veïns del municipi escullin la bandera del poble entre cinc opcions. Així ho ha fet públic aquest dimarts a la tarda el batlle de la població, Josep Salom (PDECat), que ha defensat que en cap moment l’Ajuntament ha volgut saltar-se la legalitat davant del contenciós administratiu que ha interposat la delegació del govern espanyol a Barcelona contra el consistori.

Ara.cat – Política

Xoc de trens: La bandera que voldrien els comuns

Davant l'esperpèntica proposta dels comuns sobre quina ha de ser la solució a l'encaix de Catalunya dins d'Espanya que va explicar Xavier Domenech els usuaris a la xarxa han iniciat la seva creativitat.   Per il·lustrat quina hauria de ser la bandera d'aquesta “realitat” tan sonada tan ambigua, el que els comuns descriuen com una república dins de la monarquia espanyola amb fraternitat amb tots els pobles d'Espanya, l'usuari de Twitter Cojo de Lepanto s'ha empescat el següent collage que intenta representar-ho tot. Més…
directe!cat