La internacionalització de les universitats catalanes deixa enrere la resta de l’Estat

Redacció| Catalunya torna a liderar un rànquing pel que fa al model educatiu públic en comparació amb l'Estat espanyol. Un recent informe sobre la modernització de l'educació superior a Europa amb dades de la Comissió Europea de 2015-2016 (el qual ha publicat 'El País') desmunta les crítiques de l'unionisme pel que fa al model d'immersió lingüística i les seves interpretacions sobre que és imcompatible amb una visió oberta i internacional de l'educació. De fet, Espanya suspèn en relació al nombre de professors d'altres indrets del món que contracta a les seves universitats i Catalunya -en canvi- és l'única que supera la mitjana espanyola d' 1,8% de docents estrangers situant-se en el 3,9%. La Rioja (amb un 0,5%) és el territori espanyol que presenta pitjors xifres.  Més…
directe!cat

De ser diputats clau a fer un pas enrere

Anna Simó Després d’onze anys com a diputada, ja havia decidit que aquesta seria la seva última legislatura. Va començar la seva carrera política com a regidora a l’Hospitalet i va ser consellera de Benestar i Família amb Pasqual Maragall, però Simó ha sigut, sobretot, una figura clau al Parlament, on ha exercit de portaveu d’ERC, de vicepresidenta i, en l’última legislatura, de secretària de la cambra.

Ara.cat – Política

Junqueras defensa al ‘New York Times’ que Catalunya no es farà enrere

El vicepresident Oriol Junqueras defensa en un article que publica aquest dimecres el New York Times que Catalunya no es farà enrere. En l'escrit, el vicepresident destituït pel govern espanyol defensa que la República catalana ha nascut amb la legitimitat dels vots a les urnes. Més…
directe!cat

La resposta de Puigdemont no aturarà el compte enrere del 155

Aquest dilluns s’acaba un compte enrere, però en comença un altre. La resposta que el president de la Generalitat farà arribar abans de les 10 h del matí a Mariano Rajoy no aturarà el rellotge que el president espanyol va activar dimecres: el que descompta les hores fins a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Segons diverses fonts consultades, Carles Puigdemont evitarà la resposta binària que exigeix l’Estat sobre si va declarar o no la independència i, en la línia del discurs que va fer dimarts al Parlament, subratllarà el mandat de l’1-O però mantindrà les apel·lacions al diàleg i a la mediació.

Ara.cat – Política

El votant amb la bandera d’Espanya: “Si pogués tiraria 24 hores enrere i votaria ‘sí’ a la independència”

La seva figura ha sortit a mitjans de tot el món. Una de les imatges del referèndum. I no per violència. Tot el contrari. Per un acte de democràcia. Marcel Ezquerra Cid (22 anys) va votar al municipi lleidatà de Torrefarrera amb una bandera d’Espanya penjada a la cintura. Els veïns el van aplaudir majoritàriament. 

Per què va aparèixer amb la bandera d’Espanya en la votació?

No ho feia per rebutjar la independència, volia que es veiés que tots els catalans poden votar, independentment de la ideologia de cadascú, el dret de vot no ens el pot prendre ningú.

Expliqui’m com va anar dissabte. El dia anterior de la votació.

Feia dies que tenia pensat fer-ho, era un experiment social que vaig parlar amb els amics per veure com reaccionava la gent al veure algú que pensés diferent que ells, però donés suport al mateix, la votació. Fins i tot, volia posar-me el mòbil a la butxaca per veure si m’atacaven verbalment. Però diumenge, quan em vaig aixecar i vaig veure el que passava, vaig dir “pels meus ous, ara sí o sí que hi vaig i que la gent ho vegi”.

Com ho va viure?

Jo vaig votar ‘no’. Soc català, he viscut a Catalunya, penso i parlo en català, i crec que tota la vida viuré aquí, però també soc espanyol. Soc dels que penso que millor tots junts, però després de tot el que he vist per televisió, com s’ha tractat el meu poble, i la reacció de la cosa que tenim com a president del govern espanyol, dient que les forces de l’estat van actuar amb proporcionalitat, si pogués ara mateix tiraria 24 hores enrere, la meva ideologia seria la mateixa perquè jo em sento espanyol, però el meu vot seria ‘sí’. Ara mateix, jo, que soc espanyol, estic a favor de la independència de Catalunya. Un poble no es mereix ser tractat així. El poble ha de ser escoltat, no pot ser pegat. No podem veure aquestes imatges. No vaig ni poder sopar: se’m feia un nus a l’estómac. Em va fer vergonya que aquesta policia sigui la que representa el meu país. La independència ha guanyat un vot. Estic orgullós de ser espanyol, era dels que deia “España unida, jamás será vencida”, però també soc català, i ara estic a favor de la independència perquè em cau la cara de vergonya després del que hem vist.

Tot va ser idíl·lic?

La meva única queixa, respectant totes les opinions, va ser amb alguns organitzadors que portaven el paper d’ERC. Algun estava en contra, no que portés la bandera, sinó perquè pogués votar, per pensar diferent. Però jo volia defensar el meu dret a votar per demostrar que tots els que vivim a Catalunya volem ser escoltats, no només els que volen la independència. Fa unes setmanes no tenia previst votar, però en el moment que el president, per dir-ho d’alguna forma, va dir que no es podia fer el referèndum, em vaig dir “a mi res ni ningú em pot prohibir la meva llibertat d’expressió i dir el que vull”. Volem votar perquè s’escolti la nostra opinió.

Majoritàriament, per tant, el van aplaudir, tal com apareix al vídeo

Estic molt orgullós de ser de Torrefarrera. Esclar que sempre hi ha un grup minoritari, però la gran majoria del poble em va respectar. Jo no demanava aplaudiments, ni molt menys, ni la repercussió mediàtica que ha tingut… he sortit a la CNN, he sigut ‘trending topic’, Piqué em va etiquetar… ahir [diumenge] era un xou a casa, no parava de rebre trucades, molta gent em deia “ole tus huevos”. Gent de Castella i de Madrid donant-me les gràcies per defensar la democràcia. Estic molt orgullós de la gent de Torrefarrera, ja que la gran majoria em va respectar el dret a expressar-me i no esperava menys d’un poble que exigeix la llibertat d’expressió dels catalans. No tots, evidentment, perquè gent de ment tancada n’hi ha a tot dos costats, també a l’altre, però estic orgullós de la gent del poble.

Va ser un gest valent.

T’he de dir que quan sortia de l’Ajuntament no les tenia totes. Pensava, una de dos: o aplaudeixen o em foten dues hòsties. Tot i que sabia que era el meu poble, i era molt difícil que passés res.

Què li diria a Rajoy, o a Rivera i Sánchez.

La primera frase, en negreta: “Senyor president, dimiteixi”. Un president que surt i diu que les forces de l’estat han actuat amb responsabilitat i proporcionalitat… perdona? Tu no tens fills, no tens dona, pares? Podrien ser allí perfectament, t’agradaria que mentre aixequen les mans els estiressin els cabells? Us esteu equivocant, en la política es tracta de parlar. Sempre he sigut apolític, no m’agrada la política, però unes persones que han sigut escollides per defensar els nostres drets no poden comportar-se d’aquesta manera. Pedro Sánchez s’hauria d’haver reunit a les 8 del matí amb Rajoy i a un quart de nou Rajoy hauria d’haver deixat de ser president. Hauria de tenir amor propi per dimitir; si no el faran fora. I jo he votat Ciutadans, PSOE… però cap partit polític ha actuat correctament davant una situació així. El poble està demanant una cosa, escolteu-lo. La política és tracta d’escoltar, parlar i negociar. 

Ara.cat – Política

L’AECAT es presenta a l’Alt Pirineu amb el compte enrere en marxa per al referèndum de l’1 d’octubre

AECAT a la Pobla de Segur
Els electes de l’AECAT als Pallars i l’Alta Ribagorça, a la Pobla de Segur

L’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT) es presenta a l’Alt Pirineu amb el compte enrere en marxa per al referèndum de l’1 d’octubre. Una trentena de càrrecs electes de les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça va participar en aquesta presentació celebrada al Molí de l’Oli de la Pobla de Segur. L’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda i vicepresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Montserrat Fornells, va insistir en que «som a la fase final del procés i l’AECAT ha de ser fort. Tenim un Govern fort i compromès, majoria parlamentària i un món local fort» per tirar endavant el referèndum d’autodeterminació anunciat pel president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. Per la seva banda, l’alcalde de Mollerussa i membre del Consell Directiu de l’AMI, Marc Solsona, va reconèixer que, «amb l’AECAT, estem articulant mecanismes per si de cas», en referència als entrebancs que podria posar l’Estat a les iniciatives del Parlament i el govern de la Generalitat. En tot cas, segons Solsona, «ja no parlem d’un futur abstracte sinó d’una realitat». El 18,3% dels alcaldes i regidors del Pallars Jussà, el 20,2% dels del Pallars Sobirà i el 12% dels de l’Alta Ribagorça ja s’han inscrit a l’AECAT del qual en formen part prop de 3.400 càrrecs electes del país hores d’ara.

A la presentació del Molí de l’Oli de la Pobla de Segur, hi van intervenir representants de diferents formacions polítiques de les tres comarques. L’alcalde de Sort, Raimon Monterde (Fem Municipi), va explicar que a la seva candidatura d’independents «tothom està d’acord en posar les urnes l’1 d’octubre». Per a l’alcalde de la Pobla de Segur, Lluís Bellera (ERC), el fet d’haver estat escollits a les urnes implica un compromís amb la ciutadania: «Fer poble és fer país. La democràcia, en aquest moment, passa per fer el referèndum. Com a electes que som, tenim un compromís.» Finalment, l’alcalde d’Isona i Conca Dellà i president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constantí Aranda (PDeCAT), va defensar que eines com l’AECAT serveixen «per estar del tot preparats» i va anunciar que «tots els alcaldes del Jussà posarem les urnes l’1 d’octubre».

Iglesias activa el compte enrere per fer fora Fachin

Des de la creació de Catalunya en Comú s’ha creat una distància entre el Podem estatal i Podem Catalunya. Tant el discurs com els seus objectius cada cop estan més allunyats. Sobretot pel que fa l’organització i la defensa del referèndum, en què els primers només el defensen com una mobilització legítima i els segons han decidit llançar una crida a participar-hi.

Ara.cat – Política